Aquest Fòrum està dirigit a recollir les opinions de l’alumnat sobre el contingut de la ponència, així com a plantejar dubtes que li hagi generat. Cada professional ha estat seleccionat en base a la seva pròpia trajectòria i experiència professionals -no extrapolable a cap altra- i a la seva visió de com ha de ser l’atenció sanitària al pacient de FM.
Missatge transcrit textualment del Fòrum del curs en llengua castellana:
Natalia Bosch Balaciart
11 noviembre 2021 a las 09:36
En mi opinion falta mucho por recorrer, porque todavia hay medicos que no te escuchan ,ni empatizan contigo y eso todavia lo dificulta mas, ya tienes suficiente sufrimiento con el dolor que nadie te escuche. Es tan triste, espero que poco a poco esto vaya mejorando.
Gracias ppr la ponencia.
Tienes toda la razón. Tanto los no-profesionales como los profesionales que tendríamos que ayudar a las personas con dolor crónico, a menudo nos cuesta ponernos en vuestro lugar y comprender vuestro sufrimiento. Es un largo camino por recorrer, pero hay que empezar a hacerlo.
Bon dia
Segueixo en la línia del meu primer escrit. Jo em vaig apuntar al curs, no perquè no tingui informació, doncs son molts anys i la he buscat sempre i tot el que pogués ser bo, jo ho aprenia. Faig el curs, per escoltar als sanitaris de la salut. Aquests que malauradament els pacients no veiem, tenim, rebem, Hi han persones que han aconseguit poder entrar en un circuit de sanitat respectuosa, i empàtica. Tenen un regal de vida
Escoltant avui al Dr. Casanovas, he pensat que quina sort tenir com a metge de família, una persona que escolta i creu en el dolor. Aquest dolor que et pot desmanegar la vida de dalt a baix, i que pujarà més el grau quan la persona que figura que ha d’atendre coma pacient, no hi creu, no escolta, no valora el dolor etc. El malalt sortirà molt pitjor. Estic on estic, per mi mateixa, per les ganes de poder viure amb dignitat. No he tingut cap seguiment de la seguretat social, no he tingut cap derivació a hospital. Res de res. Afegint que tinc múltiples intoleràncies i que pretenia que sem valores tot el que visc amb els meus budells. Porto 4 anys que figura que haurien d’haver valorat el meu sistema digestiu i una possible mastocitosis. Res de res. Un anàlisis de sang i no va ni llegar-lo qui tocava.
Davant de totes aquestes manques de respecte, es fa molt difícil, creure i escoltar-vos, perquè està molt lluny. Ho puc dir també perquè porto una associació i ser les històries de moltes de les persones. Però lluny de tirar la tovallola, crec que entre nosaltres ens podem ajudar, i així ho fem, però a mi m’agradaria que després de tota una vida de tenir FM i el conseqüent dolor crònic, tingués un referent mèdic i un hospital per el seguiment.
Salutacions
Montserrat
Montserrat, entenc el teu patiment. Tant els professionals sanitaris com les persones que patiu problemes crònics de salut no fàcilment manejables som persones i de vegades tenim bons moments i de vegades els tenim dolents, però tal com diu el Dr. Vilardell en la seva xerrada, en aquest tipus de situacions, la CONFIANÇA és clau. Quan no es pot oferir una solució definitiva, el mínim que podem fer és escoltar-nos mútuament i tenir cura uns dels altres i disposar del màxim de coneixements i eines possibles per fer-hi front.
Missatge transcrit textualment del Fòrum del curs en llengua castellana:
Cristina
12 noviembre 2021 a las 21:40
Muy interesante la información que nos entrega el Dr. Jordi Casanovas acerca del dolor. El ser cada vez más conscientes, como sociedad, de que el dolor es algo real y no inventado por los pacientes, y el ser conocedores de como funciona, es lo que abrirá más puertas para mejorar la calidad de vida.
Esperamos que muy pronto la medicina y profesionales dediquen más recursos y tiempo en el estudio del dolor crónico, y de esa manera evitar, o al menos disminuir, el peregrinaje de años que sufre la gran mayoría de pacientes para lograr que nos crean y poder obtener un diagnóstico.
Más nos vale a todos, Crisitina, dedicar más recursos y tener más éxito en el manejo del dolor crónico; en caso contrario será un fracaso importante de la medicina.
A veces”brilla” más dedicar muchos recursos a enfermedades con resultados espectaculares pero que son mucho menos frecuentes e invalidantes que el Dolor Crónico.
Gràcies Dr. Jordi Casanova per aquest aprenentatge que ens permet prendre més consciència que el dolor crònic no només ens afecta físicament sinó, que és una cadena que afecta diferents àrees de la nostra vida, alterant i impactant la qualitat del nostre dia a dia i del nostre entorn, tant familiar, laboral com social.
Esperem i confiem que els professionals de la salut es puguin formar cada cop més en aquest tema per poder orientar, recolzar i guiar a totes les persones que patim dolor crònic.
En això estem i s’estan fent avenços. En les especialitats que tenim més contacte amb les persones amb Dolor Crònic (reumatologia, medicina de família, Geriatria, traumatologia, ginecologia, digestologia,etc ) s’està implantant el coneixement del Dolor Crònic i el seu maneig com un dels pilars formatius.
Gracias por los elogios Blanca.
De hecho, los Médicos y Médicas de Familia tenemos un puesto privilegiado para conocer todas las dimensiones que afectan al dolor crónico y a la mayoría de enfermedades (biológica, psicológica, social, emocional y espiritual). Sin tenerlas en cuenta, la probabilidad de tener éxito en cualquier acto terapéutico es mucho más baja.
Ceñirnos sólo a lo biológico nos aboca al fracaso en muchas ocasiones, y este fracaso conlleva frustración y desatención.
Más nos vale a todos y todas el escucharnos mutuamente y por completo si queremos mantener una buena relación terapéutica.
Un cordial saludo.
Hola,
La ponència del Dr. Casanova, ha estat molt entenedora i es nota q el Dr. és una persona empàtica amb els malats de dolor crònic.
Realment moltes de les persones que estem malats crònics, crec jo, que intentem adquirir coneixements sobre la Fibromialgia i SFC.
Donat, que majoritàriament no tenim casi recolzament per part del món mèdic, ens fan sentir tanta frustració, que la depressió i ansietat ens fa quasi més mal que la pròpia malaltia.
El que seria més important, es que els especialistes que hi ha en alguns hospitals i les persones que tenim la sort de que ens visitin, necessitem que tinguin una comunicació real i efectiva en els metges de família, que al final son qui ens ha fe portar en el dia a dia, per exemple en tema baixes laborals.
Tot el que és pugui fer, per a que el sistema sociosanitària funcione millor i estigui en relació amb els departaments de treball serà una gran avanç.
Aquest curs em dona una ajuda per a reforçar i espero que per a tenir nous coneixements.
Moltes gràcies.
Benvolguda Marta,
Mercès pels teus comentaris. Sempre esperonen a fer la feina com la fem.
Com tu dius, sobretot en aquests problemes de salut en què es barregen tants condicionants, és bàsic tenir una bona coordinació i comunicació entre els diferents nivells assistencials i especialitats (primària, reumatologia, salut mental, digestologia, ginecologia, etc.) i, òbviament, també amb les persones que patiu el dolor crònic i tot el vostre entorn.
Si no es fa així, és molt més difícil que tinguem bons resultats.
Salutacions cordials.
Un último consejo si me permitís, des de el fòrum. Sé que es fácil decirlo, pero NO PERDAMOS LA ESPERANZA. Aunque no seamos muchos, cuando personas que tienen un problema y profesionales encargados de ayudarles a solucionarlo o manejarlo se ponen de acuerdo, son muy difíciles de parar.
Un cordial saludo.
Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia mientras navega por el sitio web. Las cookies estrictamente necesarias se almacenan en su navegador, ya que son esenciales para el funcionamiento de las funcionalidades básicas del sitio web. También utilizamos cookies de terceros que nos ayudan a analizar y comprender cómo utiliza este sitio web. Estas cookies se almacenarán en su navegador sólo con su consentimiento. También tiene la opción de darse de baja de estas cookies. Pero la exclusión voluntaria de algunas de estas cookies puede afectar su experiencia de navegación.
Las cookies necesarias son absolutamente esenciales para que el sitio web funcione correctamente. Esta categoría solo incluye cookies que garantizan funcionalidades básicas y características de seguridad del sitio web. Estas cookies no almacenan ninguna información personal.
Las cookies que pueden no ser particularmente necesarias para que el sitio web funcione y se utilizan específicamente para recopilar datos personales del usuario a través de análisis, anuncios y otros contenidos integrados se denominan cookies no necesarias. Es obligatorio obtener el consentimiento del usuario antes de ejecutar estas cookies en su sitio web.
14 Comentarios
Aquest Fòrum està dirigit a recollir les opinions de l’alumnat sobre el contingut de la ponència, així com a plantejar dubtes que li hagi generat. Cada professional ha estat seleccionat en base a la seva pròpia trajectòria i experiència professionals -no extrapolable a cap altra- i a la seva visió de com ha de ser l’atenció sanitària al pacient de FM.
Missatge transcrit textualment del Fòrum del curs en llengua castellana:
Natalia Bosch Balaciart
11 noviembre 2021 a las 09:36
En mi opinion falta mucho por recorrer, porque todavia hay medicos que no te escuchan ,ni empatizan contigo y eso todavia lo dificulta mas, ya tienes suficiente sufrimiento con el dolor que nadie te escuche. Es tan triste, espero que poco a poco esto vaya mejorando.
Gracias ppr la ponencia.
Tienes toda la razón. Tanto los no-profesionales como los profesionales que tendríamos que ayudar a las personas con dolor crónico, a menudo nos cuesta ponernos en vuestro lugar y comprender vuestro sufrimiento. Es un largo camino por recorrer, pero hay que empezar a hacerlo.
Bon dia
Segueixo en la línia del meu primer escrit. Jo em vaig apuntar al curs, no perquè no tingui informació, doncs son molts anys i la he buscat sempre i tot el que pogués ser bo, jo ho aprenia. Faig el curs, per escoltar als sanitaris de la salut. Aquests que malauradament els pacients no veiem, tenim, rebem, Hi han persones que han aconseguit poder entrar en un circuit de sanitat respectuosa, i empàtica. Tenen un regal de vida
Escoltant avui al Dr. Casanovas, he pensat que quina sort tenir com a metge de família, una persona que escolta i creu en el dolor. Aquest dolor que et pot desmanegar la vida de dalt a baix, i que pujarà més el grau quan la persona que figura que ha d’atendre coma pacient, no hi creu, no escolta, no valora el dolor etc. El malalt sortirà molt pitjor. Estic on estic, per mi mateixa, per les ganes de poder viure amb dignitat. No he tingut cap seguiment de la seguretat social, no he tingut cap derivació a hospital. Res de res. Afegint que tinc múltiples intoleràncies i que pretenia que sem valores tot el que visc amb els meus budells. Porto 4 anys que figura que haurien d’haver valorat el meu sistema digestiu i una possible mastocitosis. Res de res. Un anàlisis de sang i no va ni llegar-lo qui tocava.
Davant de totes aquestes manques de respecte, es fa molt difícil, creure i escoltar-vos, perquè està molt lluny. Ho puc dir també perquè porto una associació i ser les històries de moltes de les persones. Però lluny de tirar la tovallola, crec que entre nosaltres ens podem ajudar, i així ho fem, però a mi m’agradaria que després de tota una vida de tenir FM i el conseqüent dolor crònic, tingués un referent mèdic i un hospital per el seguiment.
Salutacions
Montserrat
Montserrat, entenc el teu patiment. Tant els professionals sanitaris com les persones que patiu problemes crònics de salut no fàcilment manejables som persones i de vegades tenim bons moments i de vegades els tenim dolents, però tal com diu el Dr. Vilardell en la seva xerrada, en aquest tipus de situacions, la CONFIANÇA és clau. Quan no es pot oferir una solució definitiva, el mínim que podem fer és escoltar-nos mútuament i tenir cura uns dels altres i disposar del màxim de coneixements i eines possibles per fer-hi front.
Missatge transcrit textualment del Fòrum del curs en llengua castellana:
Cristina
12 noviembre 2021 a las 21:40
Muy interesante la información que nos entrega el Dr. Jordi Casanovas acerca del dolor. El ser cada vez más conscientes, como sociedad, de que el dolor es algo real y no inventado por los pacientes, y el ser conocedores de como funciona, es lo que abrirá más puertas para mejorar la calidad de vida.
Esperamos que muy pronto la medicina y profesionales dediquen más recursos y tiempo en el estudio del dolor crónico, y de esa manera evitar, o al menos disminuir, el peregrinaje de años que sufre la gran mayoría de pacientes para lograr que nos crean y poder obtener un diagnóstico.
Más nos vale a todos, Crisitina, dedicar más recursos y tener más éxito en el manejo del dolor crónico; en caso contrario será un fracaso importante de la medicina.
A veces”brilla” más dedicar muchos recursos a enfermedades con resultados espectaculares pero que son mucho menos frecuentes e invalidantes que el Dolor Crónico.
Gràcies Dr. Jordi Casanova per aquest aprenentatge que ens permet prendre més consciència que el dolor crònic no només ens afecta físicament sinó, que és una cadena que afecta diferents àrees de la nostra vida, alterant i impactant la qualitat del nostre dia a dia i del nostre entorn, tant familiar, laboral com social.
Esperem i confiem que els professionals de la salut es puguin formar cada cop més en aquest tema per poder orientar, recolzar i guiar a totes les persones que patim dolor crònic.
Salutacions.
En això estem i s’estan fent avenços. En les especialitats que tenim més contacte amb les persones amb Dolor Crònic (reumatologia, medicina de família, Geriatria, traumatologia, ginecologia, digestologia,etc ) s’està implantant el coneixement del Dolor Crònic i el seu maneig com un dels pilars formatius.
Missatge transcrit textualment del Fòrum del curs en llengua castellana:
Blanca Ruiz Otazo
14 noviembre 2021 a las 18:52
Por favor, transmitan a Jordi Casanovas mi gratitud por su exposición.
En la vida he tenido un médico de atención primaria que comprendiera tanto y tan bien esta enfermedad, dolor crónico, fibromialgia.
En Valladolid estamos todavía dudando de estas enfermedades y, desde luego, con una desatención absoluta.
Gracias por conocer a este doctor, qué suerte tienen sus pacientes.
Un saludo
Gracias por los elogios Blanca.
De hecho, los Médicos y Médicas de Familia tenemos un puesto privilegiado para conocer todas las dimensiones que afectan al dolor crónico y a la mayoría de enfermedades (biológica, psicológica, social, emocional y espiritual). Sin tenerlas en cuenta, la probabilidad de tener éxito en cualquier acto terapéutico es mucho más baja.
Ceñirnos sólo a lo biológico nos aboca al fracaso en muchas ocasiones, y este fracaso conlleva frustración y desatención.
Más nos vale a todos y todas el escucharnos mutuamente y por completo si queremos mantener una buena relación terapéutica.
Un cordial saludo.
Hola,
La ponència del Dr. Casanova, ha estat molt entenedora i es nota q el Dr. és una persona empàtica amb els malats de dolor crònic.
Realment moltes de les persones que estem malats crònics, crec jo, que intentem adquirir coneixements sobre la Fibromialgia i SFC.
Donat, que majoritàriament no tenim casi recolzament per part del món mèdic, ens fan sentir tanta frustració, que la depressió i ansietat ens fa quasi més mal que la pròpia malaltia.
El que seria més important, es que els especialistes que hi ha en alguns hospitals i les persones que tenim la sort de que ens visitin, necessitem que tinguin una comunicació real i efectiva en els metges de família, que al final son qui ens ha fe portar en el dia a dia, per exemple en tema baixes laborals.
Tot el que és pugui fer, per a que el sistema sociosanitària funcione millor i estigui en relació amb els departaments de treball serà una gran avanç.
Aquest curs em dona una ajuda per a reforçar i espero que per a tenir nous coneixements.
Moltes gràcies.
Benvolguda Marta,
Mercès pels teus comentaris. Sempre esperonen a fer la feina com la fem.
Com tu dius, sobretot en aquests problemes de salut en què es barregen tants condicionants, és bàsic tenir una bona coordinació i comunicació entre els diferents nivells assistencials i especialitats (primària, reumatologia, salut mental, digestologia, ginecologia, etc.) i, òbviament, també amb les persones que patiu el dolor crònic i tot el vostre entorn.
Si no es fa així, és molt més difícil que tinguem bons resultats.
Salutacions cordials.
Un último consejo si me permitís, des de el fòrum. Sé que es fácil decirlo, pero NO PERDAMOS LA ESPERANZA. Aunque no seamos muchos, cuando personas que tienen un problema y profesionales encargados de ayudarles a solucionarlo o manejarlo se ponen de acuerdo, son muy difíciles de parar.
Un cordial saludo.